Autor: barcelona

Gran trabajo de Jenny

Ser adolescente y además tener TDAH puede ser algo muy complicado. De hecho, es tal el alboroto de la adolescencia, que muchos padres de niños o niñas no diagnosticados desconocen que su hijo presenta el trastorno.

El Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) es uno de los trastornos mentales más comunes en niños y adolescentes y es tres o cuatro veces más frecuente en varones que en mujeres. Se trata de un trastorno crónico, caracterizado por síntomas de desatención, hiperactividad e impulsividad que tienen varios efectos negativos en la persona que lo sufre. Estas dificultades, que se suelen presentar desde la niñez temprana, van complicándose mucho más allá de las simples perretas que pueden tener los niños y niñas de 5 años. De hecho, en casi todos los casos acarrean consecuencias negativas en todos los ámbitos de la vida del adolescente. Pero, ¿qué pueden hacer ante esto los padres y madres?

Lo cierto es que existen muchísimas cosas que pueden hacer las familias por sus hijos adolescentes con TDAH. A continuación les presento seis de las que suelo recomendar a mis clientes:

1. Solicita el consejo de un experto.

Si tu hijo tiene dificultades para mantener la atención, parece ser inteligente, pero no aprueba, o experimenta dificultades para realizar cosas sencillas y rutinarias, pero sobresale en otras que son más difíciles, puede que sea hiperactivo.

2. Infórmate acerca de los medicamentos que existen.

Existen tratamientos médicos disponibles para ayudar a los niños con TDAH, tanto alopáticos como naturales. Mi consejo es que antes de administrarle cualquier tratamiento a tu hijo o hija, valora en qué medida mejoraría su vida; ya que mientras que para algunos niños, puede ser una gran ayuda para el autocontrol y la autoestima, para otros, no proporciona un beneficio notable.

3. Asegúrate de que recibe un tratamiento multimodal que abarque tanto apoyo


Què és el TDAH?

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per un desenvolupament inadequat del nivell d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat que produeix un deteriorament clínicament significatiu en dues o més àrees / aspectes de la vida del nen/a.

Les dificultats per mantenir l’atenció i conductes d’hiperactivitat / impulsivitat són presents amb major gravetat i intensitat que en altres persones. Per tant els pacients amb TDAH poden tenir dificultats per mantenir l’atenció, poden ser hiperactius i inquiets, i / o poden actuar de forma impulsiva.

Els símptomes del TDAH es manifesten en diferents activitats i àrees, com el col•legi, la feina o en qualsevol altre ambient social. Aquest trastorn s’inicia en la infància, però pot continuar en l’adolescència i l’edat adulta.

Actualment, el TDAH és un dels trastorns psiquiàtrics més prevalents en pediatria. A nivell mundial, s’estima que entre el 3 i el 7% dels nens poden estar afectats. A Espanya, diferents estudis han avaluat la proporció de nens amb TDAH en diferents àrees geogràfiques, que varia entre el 4,57% i 10,81%.

Causes

El TDAH és un dels trastorns més importants en l’àrea de la Psiquiatria Infantil-Juvenil i és possiblement, la patologia més estudiada. En principi, se sap que la seva aparició està vinculada a una producció insuficient dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina.

Els neurotransmissors són substàncies químiques l’objectiu és produir una correcta comunicació entre les neurones. Perquè això es porti a terme, ha d’haver una quantitat adequada de dopamina i noradrenalina. En el nen amb TDAH la producció d’aquests dos neurotransmissors és irregular.

Aquest dèficit de dopamina i noradrenalina genera problemes en els circuits reguladors de diverses zones del cervell: el còrtex prefrontal, el cos callós i els ganglis basals.

També es valoren en alguns estudis factors neurobiològics no genètics, coneguts com a factors ambientals, com a possibles causes d’aquest trastorn:

Principalment: naixement prematur, encefalopatia hipoxicoisquèmica (síndrome que es manifesta en la primera setmana de vida produït per la disminució de l’aportació d’oxigen (O2) o la reducció mantinguda del flux sanguini cerebral), baix pes al naixement i consum de tabac i alcohol durant l’embaràs.
Altres factors relacionats: consum d’heroïna i cocaïna durant l’embaràs, exposició intrauterina al plom i el zinc, traumatismes cranioencefàlics en la primera infància, infeccions del sistema nerviós central o l’adversitat psicosocial.

Diagnòstic

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) provoca
Hiperactivitat, Impulsivitat i Dèficit d’atenció, però no tots els símptomes es manifesten en tots els afectats ni amb la mateixa intensitat. Tot i que molts d’aquests comportaments són normals en la majoria d’infants, en els nens sense TDAH aquests símptomes tendeixen a disminuir segons creixen i passen de l’educació infantil a la primària. A l’hora de distingir entre un nen amb TDAH i un nen sense TDAH, és important tenir en compte la quantitat i intensitat dels símptomes i la seva permanència en el temps i en diferents situacions. En els casos de TDAH, les conductes hiperactives i impulsives, així com els símptomes d’inatenció són: més intensos del que s’espera, es manifesten en més d’un lloc alhora (col·legi, casa, etc.), i solen prolongar-se per més de sis mesos.
A més, cal deixar clar que no tots els símptomes són iguals en tots els pacients, aquests poden existir en diferents graus de gravetat.

Hiperactivitat

No poden romandre asseguts en situacions que ho requereixen.
Quan estan asseguts, canvien de postura amb freqüència i mouen els peus i les mans constantment.
Corren o salten excessivament en situacions inapropiades
Tenen dificultat per jugar o divertir-se en silenci o tranquil·lament.
Solen entorpir els assumptes dels altres, toquen coses que no deuen.
Estan sempre en moviment, com si estiguessin amb el “motor en marxa”.
Parlen en excés.
Solen tenir més accidents dels normals.

Impulsivitat

Actuen abans de pensar.
Només veuen les conseqüències dels seus actes quan és massa tard i ja han dit o fet alguna cosa fora de lloc, però, no aprenen i tornen a reaccionar de manera irreflexiva.
Interrompen constantment converses i jocs.
Es mostren impacients; els costa esperar el seu torn.
Solen resistir-se a la disciplina.
Responen bruscament i abans que s’hagi completat la pregunta.
Es fiquen en els assumptes d’altres.
Solen ser poc previsors i obliden planificar.
No distingeixen el perill, s’embardissen en activitats perilloses.
Escassa tolerància a la frustració.

Dèficit d’atenció

Tenen dificultats per mantenir l’atenció en tasques o en el desenvolupament d’activitats lúdiques.
Eviten comprometre en activitats que requereixen un esforç mental sostingut.
Poden tenir problemes per prioritzar les tasques, cometen errors per descuit en els deures escolars i altres activitats, ja que no presten prou atenció als detalls.
No semblen escoltar quan se’ls dirigeix ​​la paraula.
Es distreuen amb facilitat; solen deixar el que estan fent per atendre a sorolls o fets trivials.
Els costa seguir instruccions o ordres i no finalitzen les seves tasques.
Tenen dificultats per organitzar les seves tasques i activitats.
Són molt oblidadissos en les seves tasques quotidianes.
Canvien contínuament el focus d’atenció, sense arribar mai l’objectiu final.
Perden sovint els elements necessaris per a les seves tasques o activitats (llapis, quaderns, joguines, etc.).

El diagnòstic és clínic, per tant no hi ha una prova diagnòstica definitiva. els especialistes poden obtenir la informació relativa al pacient mitjançant: preguntes obertes, preguntes específiques, entrevistes semiestructurades, qüestionaris o escales.

Entre les escales més emprades per al diagnòstic del TDAH es troben:

Les escales específiques: ADHD RS (Du Paul), Conners, EDAH, Magallanes, SNAP IV.
Escales de psicopatologia general: Achenchach, BASC, SDQ.
Entrevistes semiestructurades: DICA IV, K-SADS.

El diagnòstic del TDAH en nens i adolescents s’ha de fer mitjançant:

Entrevistes clíniques als pares i al pacient.
Informació obtinguda de l’escola.
Revisió d’antecedents familiars i personals
Exploració física i psicopatològica del pacient.

Per al diagnòstic del TDAH en nens i adolescents no estan indicades les proves complementàries de laboratori, de neuroimatge o neurofisiològiques, llevat que la valoració clínica ho justifiqui.

Tractament

El tractament dels nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) requereix un programa multidisciplinari, adaptat a les característiques individuals del nen/a, com el sexe o l’edat, i a agents externs com l’entorn familiar i social.

Existeixen diferents abordatges terapèutics per tractar el TDAH, però el tractament combinat – “multimodal” – és el que ofereix millors resultats. Això suposa la inclusió de pares, professors, metges i psicòlegs en ​​tots els nivells de la teràpia.

Tenint en compte això, es coordinen simultàniament tractaments de tipus:

Farmacològic
Psicològic
Psicopedagògic

Cap d’aquestes intervencions és exclusiva, no pot, ni ha de substituir les altres.

El tractament del TDAH hauria de realitzar de manera individualitzada, tenint en compte al pacient i la seva família. L’objectiu d’aquests tractaments és el de millorar la qualitat de vida dels pacients mitjançant la disminució de símptomes i complicacions del TDAH. Cal reduir el risc de complicacions, educar el pacient i la família sobre el trastorn, adaptar l’entorn a les necessitats del pacient i millorar les habilitats d’abordatge dels pacients, pares i educadors.

La medicació redueix els símptomes del TDAH i pot ajudar el nen a utilitzar la seva capacitat natural per concentrar-se, apartar les distraccions i pensar abans d’actuar. Això els fa més receptius a les instruccions i ajuda a millorar les relacions entre nens, pares, professors i companys. A més, potencia l’efecte d’intervencions psicològiques i psicopedagògiques. Existeix evidència científica de l’efectivitat a curt i llarg termini del tractament farmacològic si aquest és continuat.


Qui som?

TDAH Catalunya és una associació d’afectats pel Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA-H) i trastorns associats, de caràcter privat i sense ànim de lucre. Comptem amb nombre de registre i un NIF i, per tant, amb plena capacitat per actuar legalment i jurídicament des de l’octubre del 2005, data en la qual comencem a donar-nos a conèixer públicament i oferir les nostres primeres atencions a les famílies afectades.

Història

TDAH Catalunya és una associació d’afectats pel Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA-H) i trastorns associats, de caràcter privat i sense ànim de lucre. Comptem amb nombre de registre i un NIF i, per tant, amb plena capacitat per actuar legalment i jurídicament des de l’octubre del 2005, data en la qual comencem a donar-nos a conèixer públicament i oferir les nostres primeres atencions a les famílies afectades.

L’Associació parteix de la iniciativa d’un grup de mares i pares d’infants i joves amb TDAH, nascut a Barcelona.

Els primers passos es van dur a terme al Maig del 2005, quan un grup de nens afectats per TDAH participaven en unes sessions setmanals d’habilitats socials i millora del comportament i autoestima, a través d’una activitat esportiva i educativa que s’organitza amb el suport de la Fundació Johan Cruyff.

Alguns pares i mares de les famílies participants en les sessions esportiu-educatives, vam tenir la possibilitat de compartir les nostres preocupacions i experiències i constatar col·lectivament la insuficiència de recursos i atenció social, educativa, medico-assistencial i jurídica dels afectats.

És per això que decidim associar-nos, unificar esforços individuals i actuar conjuntament per cobrir aquesta necessitat social dels afectats.

Objectius

La finalitat de l’Associació és millorar la qualitat de vida dels afectats i de les seves famílies. A partir d’aquí, el nostre projecte global s’emmarca en base a tres grans objectius:

Acolliment a les famílies afectades.
Oferim orientació, informació, derivació, formació i grups d’autoajuda i suport psicològic.
Treball amb l’Administració i les Institucions Públiques.
Especialment en les àrees de Benestar i Familia, Sanitat, Educació i Justícia, per sensibilitzar i aconseguir recursos públics per millorar la qualitat de vida dels afectats i de les seves famílies.
Col·laborar amb professionals
I amb altres associacions o entitats (públiques o privades) que tinguin com objectiu l’estudi científic, educatiu o social del TDAH i que afavoreixin el seu coneixement, difusió i impacte.

Serveis

Orientació per a afectats i els seus familiars a través de les entrevistes d’acolliment.
Derivació a professionals de la sanitat i la psicopedagogia per a un tractament multimodal.
Informació periòdica via correu electrònic: notícies, articles, activitats associatives, informació de congressos, jornades.
Formació a famílies i d’altres col·lectius que ho sol·licitin: tallers, seminaris, cafès-col·loqui, jornades, punts de trobada.
Gestions amb les diverses administracions per tal de millorar l’entorn socio-familiar, educatiu i sanitari dels afectats.